Casa teva també va ser una promoció. Aquesta és la part que ningú t’explica

D’on ve cada habitatge
Pensa en els habitatges que coneixes. El pis d’escala, la casa de poble, la masia, el bloc dels anys setanta. Tots van començar igual. Hi havia un tros de sòl o una construcció existent, i algú va decidir què s’hi faria, com es pagaria, per a qui seria i en quines condicions. Aquest procés té un nom, promoció. I tot habitatge del país n’ha passat una.

I l’autopromoció ve de lluny. Les masies i les cases de poble es van aixecar durant segles per encàrrec directe de qui hi havia de viure. La primera cooperativa d’habitatge catalana, l’Obrera Mataronina, és de 1883, i amb la llei de cases barates de 1911 les cooperatives i les societats obreres van començar a fer barris sencers. Entre els anys quaranta i setanta se’n van aixecar més de deu mil habitatges més, amb noms que encara sonen, la Cooperativa Obrera de Viviendas del Prat, nascuda el 1962 de reunions de veïns i veïnes que no volien esperar cap promotor, o la Ciutat Cooperativa de Sant Boi. El que és recent és el contrari, que gairebé tot habitatge nou passi per mans d’una promotora.

Quan es parla d’autopromoció col·lectiva sovint sembla que parlem d’una cosa petita i concreta, una comunitat molt convençuda que aixeca un edifici singular al marge del mercat. Projectes així n’hi ha, i són valuosos. Però el ventall és molt més ample i hi cap tothom que vol decidir on i com viu. Perquè autopromoure vol dir, senzillament, que les decisions que fan néixer un habitatge les prenen les persones que hi aniran a viure. Així de simple.

Les cinc decisions que fan un habitatge
Tota promoció, la faci qui la faci, resol cinc decisions. Posades en fila són el mapa de qualsevol projecte, del més senzill al més complex.

1. El sòl. Tot comença en una finca, i el règim urbanístic del sòl diu què s’hi pot fer i com. Hi ha sòl urbà consolidat, amb solars per edificar i edificis per entrar-hi a viure, reformar, rehabilitar, ampliar o enderrocar i tornar a començar. Hi ha sòl urbà no consolidat, que abans de rebre habitatge nou ha de completar carrers, zones verdes o serveis i cedir-los a l’ajuntament, dins d’un sector de pla de millora urbana o d’un polígon d’actuació urbanística. I hi ha sòl urbanitzable, camps agrícoles que el planejament municipal reserva perquè el poble o la ciutat creixin algun dia, una reserva que genera expectatives i plusvàlues molt abans que cap grua. Abans de construir-hi cal aprovar un pla parcial urbanístic, repartir càrregues i beneficis amb un projecte de reparcel·lació, executar les obres d’urbanització i cedir a l’administració els carrers, els espais públics i la part d’aprofitament que marca la llei. Quan tot això acaba, el camp ja no és un camp, és una peça de ciutat amb solars a punt d’edificar. Cada situació té el seu camí i el seu calendari, i tot plegat ho regula la legislació urbanística i d’habitatge, que a Catalunya és pròpia i força extensa.

2. L’obra. Obra nova sobre un solar. Ampliació del que ja existeix. Rehabilitació d’un edifici que ja existeix. Reforma i divisió d’una casa gran per fer-hi més d’un habitatge. Enderroc per tornar a començar. Canvi d’ús d’espais que havien estat una altra cosa, un local, una oficina, una fàbrica. Tot dins del que permet el planejament de cada municipi i la normativa que toca en cada cas. Maneres diferents de fer aparèixer llars on abans hi havia una altra cosa, i segur que encara en sortiran de noves.

3. El vehicle jurídic. Com us organitzeu per tirar endavant el projecte. En una operació senzilla poden bastar unes arres o un contracte privat entre les parts. Quan l’operació creix cal una estructura, una comunitat de béns, una cooperativa d’habitatge, una societat limitada. Cada forma reparteix d’una manera diferent les decisions, les aportacions i la titularitat, i la bona és la que encaixa amb la mida de l’operació, amb el sòl d’on partiu, amb l’obra que fareu i amb com voldreu disposar de l’habitatge al final. Les promotores solen treballar amb una societat limitada. En autopromoció també pot ser la peça adequada, tot es posa a la balança, però sovint surt més car, la societat tributa pel seu compte i el pas final dels habitatges de la societat a les persones torna a passar per impostos. Una comunitat de béns o una cooperativa us fan promotors directament, amb un camí fiscal que sol ser més lleuger. És una tria que mou diners de veritat i hi dedicarem un article sencer.

4. La tinença. La relació que tindràs amb l’habitatge un cop acabat. Propietat d’una casa en una finca independent. Propietat d’un pis dins d’una divisió horitzontal. Cessió d’ús dins d’una cooperativa. Dret de superfície, que el Codi civil de Catalunya permet pactar fins a noranta-nou anys. Masoveria urbana, la figura que la llei catalana de l’habitatge reconeix per cedir l’ús d’una casa a canvi de rehabilitar-la. Permuta amb qui aporta la finca i amb les condicions que pacteu. Maneres diferents de disposar d’un habitatge, totes amb llarga tradició al país però massa sovint oblidades.

5. El règim de l’habitatge. Habitatge lliure o habitatge amb protecció oficial. En el lliure el preu el posa el mercat. En el protegit el preu màxim de venda o de lloguer el fixa la llei, i per accedir-hi els ingressos de casa teva han d’estar per sota d’un topall. Val la pena desfer un tòpic. Ni el preu protegit és regalat ni el topall d’ingressos és baix, hi entra bona part de les famílies treballadores del país, i assumir un habitatge protegit també demana una economia a punt. Protecció vol dir preu lligat a la llei en lloc del mercat. A Catalunya la protecció oficial que es qualifica avui ja és permanent, l’habitatge queda protegit per sempre. I totes dues portes són obertes a l’autopromoció, un projecte cooperatiu pot ser lliure o protegit com qualsevol altre.

Un ventall més ample del que sembla
Multiplica les cinc decisions entre elles i surten molts més camins dels que sembla. Una comunitat de béns que compra una casa gran i la divideix en tres habitatges. Una cooperativa que aixeca obra nova en cessió d’ús sobre sòl públic amb dret de superfície. Dues famílies que rehabiliten un edifici amb una permuta amb la propietat. Un grup que impulsa allotjaments amb espais comuns complementaris, on cada llar és més compacta perquè comparteix bugaderia, espai de treball i sala amb les altres. Una finca que se segrega per fer possible dos projectes en lloc d’un.

Tots aquests camins existeixen ja al teu carrer, al teu poble o al teu barri, i l’habitatge on vius ara mateix va néixer d’un d’aquests camins. Tenen complexitats molt diferents i tots tenen el mateix destí, l’accés a un habitatge fet a la mida de qui hi viu i de les possibilitats reals de cada context.

Qui decideix, decideix per a qui
Al mercat convencional aquestes cinc decisions les pren una promotora abans de conèixer-te, tant si és privada com pública. La privada tria la combinació que li dona més marge. La pública, la que encaixa amb els seus programes. En tots dos casos arribes al final, quan tot està decidit, i t’adaptes al resultat. Per a qui vol simplicitat és un servei útil.

L’autopromoció col·lectiva capgira l’ordre. Parteix del que necessites i del que pots assumir, i tria cada peça del ventall des d’aquí. El sòl que s’ajusta al vostre pressupost. L’obra que té sentit per a la finca. El vehicle i la tinença que encaixen amb la vida que voleu fer. El règim que us obre les portes adequades. La combinació és vostra perquè les necessitats són vostres. I pel camí hi guanyes coses que el mercat no ven. Tracte directe amb les persones que ho fan tècnicament possible, edificis més ben pensats perquè es projecten per a qui hi viurà, oficis que tornen a tenir nom i cara, i més d’una amistat feta abans d’estrenar la casa.

Per això hi ha un equip tècnic
Les combinacions són moltes i cada una té la seva complexitat urbanística, jurídica i econòmica. Tu només has de tenir clar com vols viure. GOTIM posa en relació persones que busquen habitatge, finques amb potencial per a més d’un habitatge i professionals amb ofici tècnic, i acompanya el procés de principi a fi. T’ajudem a trobar l’encaix entre el que busques, les finques disponibles i el coneixement tècnic que ho fa possible. Tu tries la forma i el grau d’implicació, i hi participes com a protagonista en lloc de comprar el que algú altre ha decidit pagant-ne el cost i el benefici de qui hi ha invertit. I l’encaix creix amb cada nom nou. Cada persona que es registra apropa un grup al seu projecte, i cada finca que arriba obre un lloc on abans no n’hi havia. Si tens una finca aturada o algú del teu voltant busca habitatge, parlar-ne ja és començar.

Als propers articles anirem obrint cada peça d’aquest ventall, una a una. Si mentrestant alguna paraula se t’escapa, al diccionari de l’autopromoció col·lectiva la hi trobaràs explicada en pla, i si encara no hi és, escriu-nos i l’hi afegirem.
Si vols començar pel teu cas concret, registra’t a gotim.net i explica’ns què busques. El registre és gratuït i no et compromet a res. I si el teu cas encara no té encaix amb el que demanem als formularis, explica’ns-el igualment, els anem afinant a mesura que ens arriben maneres noves d’habitar. Habitar és un verb col·lectiu, i el ventall ha de ser prou ample perquè hi càpiga la teva manera de viure.