Què és l’autopromoció col·lectiva d’habitatge

El mercat et fa triar entre el que hi ha
Quan surts a buscar casa, el mercat et posa al davant un producte acabat. Un pis o una casa que algú ja ha pensat, dissenyat i construït abans de conèixer-te. Tu tries entre el que hi ha. I si res no acaba d’encaixar amb la teva manera de viure, o bé ho acceptes igualment o bé esperes que aparegui alguna cosa que desencaixi una mica menys.
Sempre acabes adaptant-te a l’oferta. De vegades, fins i tot, renunciant al que buscaves de debò perquè una promesa cridanera t’ha fet mirar cap a una altra banda.
L’autopromoció col·lectiva capgira aquest ordre. Parteix del que necessiteu tu i qui viurà amb tu, i construeix la casa al voltant d’això. En comptes d’ajustar-te a l’oferta, és el projecte qui s’ajusta a tu. Amb GOTIM ho fem així des del primer moment. Dius què busques, i quan apareix una oportunitat que hi encaixa, t’ho fem saber, sense mirar de colar-te res que no vols.

Què és, en una frase
És quan un grup de persones us organitzeu per promoure el vostre propi habitatge. Assumiu el paper que normalment fa una promotora. Accediu a una finca, definiu el projecte, contracteu els professionals i feu construir o rehabilitar segons el que necessiteu.
El projecte és vostre des del primer dia. No és un producte que us venen fet.
Perquè sigui col·lectiva calen com a mínim dues unitats de convivència. A partir d’aquí, cada projecte té la mida que li correspon, de dues famílies a una desena o més.

Tinença i convivència no són el mateix
Val la pena aturar-se aquí, perquè és on més gent s’embolica.
L’autopromoció col·lectiva no és un tipus d’habitatge. És una manera de fer-lo. Respon només a una pregunta, qui el promou. I la resposta ets tu, amb la resta del grup.
Tota la resta la decidiu vosaltres, i es resumeix en dues preguntes que van per separat.

• Com voleu tenir l’habitatge? Això és la tinença. Cada família pot tenir el seu habitatge en propietat individual, com en qualsevol bloc. Podeu constituir una cooperativa en cessió d’ús, on la propietat queda sempre en mans de la cooperativa i vosaltres en teniu l’ús de manera indefinida, una fórmula pensada expressament perquè l’habitatge no torni mai al mercat especulatiu. O podeu entrar-hi per masoveria, obtenint l’ús de la finca a canvi de rehabilitar-la, una via que també manté l’habitatge fora de l’especulació. Aquestes són les vies més habituals, i segons el cas se’n poden explorar d’altres.
• Com voleu conviure? Això és una altra cosa, i no té res a veure amb l’anterior. Els vostres habitatges poden ser del tot independents, cadascú a casa seva, tant en un edifici com en un conjunt de cases adossades. O podeu anar cap al cohabitatge, també conegut com a cohousing, que no és compartir un parell d’espais per atzar, sinó decidir plegats com voleu viure. Cada família té casa seva, i entre tots trieu quanta vida en comú voleu, de molt poca a molta. Pot ser una sala gran, un taller compartit o la cura dels infants i de la gent gran. Cada grup es forma al seu voltant. N’hi ha que neixen d’una etapa vital compartida, com famílies joves o gent gran. D’altres busquen la barreja de generacions per cuidar-se entre edats. I n’hi ha de pensats des d’una mirada de gènere.

I aquí ve la clau que desfà l’embolic. Aquestes dues preguntes són independents. La tinença marca com serà l’habitatge a llarg termini i quina relació tindrà amb el mercat, i per això val la pena triar-la bé. Cada model té el seu sentit, des de la propietat privada de cada família fins a fórmules pensades per mantenir l’habitatge assequible amb el temps. La convivència és un altre pla, i no depèn de la fórmula que trieu. Pots fer cohabitatge tenint el teu pis en propietat o dins d’una cooperativa de cessió d’ús. I una cooperativa de cessió d’ús pot tenir molta vida compartida o gairebé cap. L’autopromoció col·lectiva és el camí. La tinença i la convivència són decisions que preneu tot caminant.

Els avantatges
El més evident és el control. Decidiu on, com i amb qui voleu viure. La casa s’adapta a tu, i no al contrari.
Després hi ha l’estalvi. En una operació de mercat, la promotora hi afegeix el seu marge de benefici, que sol anar del quinze al vint-i-cinc per cent del cost. Fem un càlcul ràpid. Si l’operació ronda els 250.000 €, aquest marge són entre 37.000 i 62.000 € que no pagueu a ningú. Accediu a la casa a preu de cost. I passa per una raó de fons, aquí ningú no hi posa diners per treure’n rèdit, sinó per fer-hi casa seva.
I encara n’hi ha un que costa de posar en un full de càlcul. El vincle. Arribeu al final havent fet el camí amb un grup de persones que comparteixen una manera de mirar les coses. Tant si acabeu compartint espais com si no, hi arribeu plegats.
I no és tot per a qui busca casa. Per a qui té una finca i la vol moure, també s’obre una sortida diferent. En comptes de vendre-la a una promotora perquè en tregui benefici, la posa directament a mans de les persones que hi viuran. I no cal que sigui una venda. Segons el cas es pot pactar una permuta, rebent un o més habitatges del projecte, o una masoveria. Una promotora també et pot proposar una permuta, però qui decideix com serà el projecte és ella. Aquí ho decidiu vosaltres.

Què demana
L’altra cara pesa igual, i val més dir-la clara.
Demana temps. Dividir un edifici que ja existeix amb reformes petites es pot resoldre en menys d’un any. Una obra nova o una rehabilitació de fons, en canvi, sovint supera els dos anys, des que es forma el grup fins que entreu a viure.
Demana implicació. Preneu decisions que en una promoció convencional pren una empresa. Cal informar-se, comparar i triar, amb l’acompanyament de l’equip tècnic que us guia a cada pas.
I demana entesa. Un projecte així es construeix entre diverses famílies, cadascuna amb els seus ritmes i necessitats, amb l’acompanyament dels professionals que us guien. Posar-vos d’acord, entre vosaltres i amb qui us acompanya, és part de la feina, i val la pena fer-ho bé.
A canvi, obteniu la casa que voleu, al preu real que costa i amb el control sobre on i com viureu.

Per a qui és
Per a qui vol partir del que necessita i no deixar-se endur per un mercat que ho distorsiona tot. Per a qui prefereix decidir abans que acceptar el que li toqui. Per a qui té ganes de prendre la iniciativa i sap que les coses que valen la pena demanen temps i companyia. I també per a qui té una finca i vol que sigui viscuda, no pas un objecte per especular-hi.
I no és cap invent nou ni cap raresa d’aquí. A bona part d’Europa fa dècades que es fa, amb noms diferents segons el país, dels Baugruppen alemanys al cohousing nascut a Dinamarca. A Catalunya també hi ha projectes consolidats que han fet aquest camí, i cada any n’hi ha més.

On és GOTIM en tot això
L’autopromoció col·lectiva s’aguanta quan es troben tres peces. Persones que volen accedir a un habitatge, una finca amb potencial i el coneixement tècnic que fa viable el procés.
El nom no és casual. Un gotim és un grapat de grans que creixen junts, peces petites que, unides, donen fruit. És prou bé el que fem. Som l’equip tècnic que ajunta aquestes peces i acompanya el camí, sigui quina sigui la tinença i la convivència que trieu. No som promotora ni immobiliària. No comprem, no venem ni construïm. Fem possible que us feu casa vostra.
Si t’hi reconeixes, comença pel principi. Registra’t i en parlem.